Curiós però cert: la partitura “incidental” per a una obra cabdal de la literatura, ha donat lloc al fragment més explotat de tota la història de la música. Però, més enllà de la curiositat i les coincidències divertides, és de la mà de Mendelssohn que tota la màgia d’aquesta meravella literària, així com tot el potencial musical implícit (i sovint explícit) en el text de Shakespeare surt a la llum amb una frescor etèria ben pròpia de les fades.