Després d’escoltar el Quintet per a clarinet de Mozart només ens queda el silenci... Restar bocabadats davant la profunda introspecció que emanen els primers moviments, en contrast amb la alegria guspirejant dels dos darrers. Essència de la música de cambra pel diàleg constant amb els seus companys de la corda, l’àmplia extensió de notes que se li demana al clarinet, requereix un instrument que avui dia gairebé s’ha de construir expressament per interpretar tant aquesta obra de 1789, com el seu Concert de 1791.