Publicat pòstumament, gairebé res se’n sap sobre la gènesi i raons per a la composició d’un quintet que podríem qualificar de bellesa en estat pur. Ni tan sols sabem del cert si va arribar a ser interpretat en vida del seu autor. Només tenim la seguretat que va ser escrit en els darrers mesos de Schubert, el qual en una carta ens diu que “serà assajat”. Concebut per a l’original formació de quartet de corda amb doble violoncel, aquest reforçament del registre més greu accentua la profunditat d’una obra que concentra tot el potencial d’abstracció i intimisme de la música de cambra.